10.12.17

memòria


Memòria, coses del passat, del pecat i de la mort.

Busco en blanc cansat empremtes, indicis imperfectes d'una obra feta a retalls. Intento projectar un crepuscle desnaturalitzat, fóra de context en aquesta latitud.

Memòria que no és real perquè és amb mi que és memòria o alguna cosa així i que desapareixerà també amb mi mentre que intento enganxar amb cola de farina el record dispers que encara em queda de tu.

Memòria que valdria més anomenar ferida.

photography "Memòria", kodachrome transparency and text © inercies_

8.12.17

veig una illa


Veig una illa enmig del mar. Està allà davant i sembla molt a prop però no n'estic segur. La veig, però no puc arribar.

La seva presència sembla potenciar el meu aïllament. És la possibilitat que no serà però que em trasbalsa i m'inquieta. És la representació material de la incertesa que em fa cercar la seguretat d'un impossible arriscat.

Potser si no veiés aquell maleït tros de pedra...

Aquí allà, paranys del destí.

La brisa d'aquesta tarda de desembre aixeca la pols en aquesta riba on la veritat és una qüestió d'altaveus.

photography "island", kodachrome transparency and text © inercies_

7.12.17

hivern


Em pregunto si ja ha arribat l'hivern.

Després d'una febrada de tres dies miro el carrer des de l'habitació i no em veig amb cor ni de mirar el calendari. Estic fet pols i, igual que en un núvol, sóc conscient de cada part del meu cos perquè tot el cos em fa mal.

Em pregunto si ha arribat l'hivern perquè sento el fred que es fica per la finestra, la porta, la pell i els ossos que em fan mal i observo el meu reflex darrere el vidre en tant que espero l'hivern que vindrà per quedar-se.

photography: "nocturn 4", instax wide film on polaroid 110a modified and text by © inercies_