Pàgines

diumenge, 28 de gener de 2018

no, no, no..., 
no!
no,
no, no no, no..., no!
no, no, no, no, no, no, no...
sí!

photography "landscape", kodachrome coloured transparency and antipoema © inercies_


dijous, 25 de gener de 2018

factory


Des del lloc on s’havia refugiat veia passar els núvols. Tenia la sensació que aquells volums abstractes buscaven un sentit als seus problemes. Havia de tenir un sentit.

Per això, va passar hores estudiant-los: el seu inici, semblant a un rostre. Després, el desenvolupament d’aquella forma de vida que anava flotant per sobre de la gent i que buscava la forma definitiva, perfecta. I el final, quan aquella boira s’assemblava a una rentadora, un telèfon o qualsevol cosa.

Finalment, va adonar-se que aquell assumpte no aportava res, que no era allà on havia de buscar respostes i que, evidentment, era una pèrdua de temps.


Perquè els núvols continuarien passant, indiferents a les seves reflexions i la gent continuaria caminant, indiferents a la seva vida i els seus sentits.

photography "Glass Factory", kodak 400 coloured photography and text © inercies_

dilluns, 8 de gener de 2018

la primera vegada


He mirat aquesta fotografia
com qui mira distret on acaba el mar.
I m’he preguntat moltes vegades si aquesta ombra
és del propietari de la memòria de la primera vegada.

Penso si val la pena dir paraules
que no aconsegueixen descriure res.
Penso si puc arribar a definir el silenci
que fa inútils paraules mai dites.

La història d’aquell joc de nit que en realitat
va ser un accident dels sentits.
Que potser només arriba a ser una ferida
dissecada i viscosa de quan tot era nou.

Ningú em tornarà a dir el que llavors no vaig dir.
Ningú em salvarà ara que tots som culpables.

I sé que he silenciat molts anys
aquella primera vegada.
I que he somniat moltes vegades amb aquells tres dies

plens de boira i pluja.

photography "rejected", polaroid sx-70 and text © inercies_