Showing posts with label absurdity. Show all posts
Showing posts with label absurdity. Show all posts
17.4.20
11.8.19
atzar d'ombres que passen
Quin soroll més estrany que fan avui les
vespes:
com a les persones, la calor les
afecta i enganya els sentits.
Provoca distorsions que fan pensar coses que no s’haurien de pensar, fer coses que no hauríem de fer.
Provoca distorsions que fan pensar coses que no s’haurien de pensar, fer coses que no hauríem de fer.
La calor continua maltractant-ho tot. Sense pietat,
desfà la matèria i la carn i tot sembla que flueix
sense forma i cau i es deforma
i vaig pel carrer enmig d'un immens atzar d’ombres en el terra...
Atzar d’ombres que passen pel costat...
Miro la pedra, miro l’arbre, miro el cel,
miro la gent... Miro els vidres cercant
una història reflectida: anhel de nit convertida
en possibilitat, una porta oberta o qualsevol cosa.
miro la gent... Miro els vidres cercant
una història reflectida: anhel de nit convertida
en possibilitat, una porta oberta o qualsevol cosa.
Tot esperant la nit, les paraules han perdut
la seva capacitat de dir. Millor el silenci,
millor l’oblit.
Miro de reüll els vidres a veure si encara estic i,
mentrestant, el volcà et mira i xiuxiueja paraules antigues.
mentrestant, el volcà et mira i xiuxiueja paraules antigues.
Delicioses vespes a punt de fer mal.
photography: "Limbo", Polaroid 110a modificated to shot with Fujifilm Instax Wide 800asa
4.11.17
absurd
Deixar-me anar lleuger només amb l'equipatge dels ossos i la pell. Abandonar-me inert sense res que m'importi.
Miro l'horitzó: l'horitzó que no s'acaba mai, no arriba mai i que no l'assoliré mai perquè tot és absurd, absurd, absurd i absurd.
En aquest moment dubto si deixar-me anar lleuger en l'espai i abandonar-me inert, feliç en el mateix desconeixement o bé ancorar-me a una realitat que em costa entendre i que em fa dubtar de mi, de tu i de tot.
On puc trobar la cartografia de la certesa que m'ajudi a sortir d'aquesta situació?
M'observo a mi mateix cridant paraules que sé que és impossible que surtin de la meva boca perquè això només és un pensament, potser un somni.
On puc trobar el camí per travessar aquest desert de l'abandonament, que ja no és una opció?
M'agradaria dir-te que no et preocupis i que ja no estic sol però cada vegada que miro al meu voltant només veig adorables criatures mirant-se els uns als altres, flotant en la seva absurda obscuritat.
fotografia: "voyage", kodachrome transparency and text by © inercies_
Subscribe to:
Posts (Atom)