Showing posts with label ektar. Show all posts
Showing posts with label ektar. Show all posts

17.10.19

from A to B



I’m proud to be part of the 13th edition of the #spaziofotocopia exhibition in collaboration with Castelnuovo Photographic Festival.

The theme, From A to B, under the artístic direction of Elisabetta Portoghese is related to the migration and displacement. The opening took place on September 20 and one week later was show at the Castelnuovo Photographic Festival. Also, the work was included in the #M magazine.

Magazzini Fotografici. Via San Giovanni in Porta, 32. Napoli.




photography: "L'hora que el sol es posa" Kodak Ektar 100 (passed to b/w) 

19.12.18

suddenly

suddenly
one day you wake up.
Suddenly,
you don't know who's next to you...

photography: "suddenly", kodak ektar 100 and text by inèrcies_

26.11.18

la tardor dels pensaments

La nit queia sobre la ciutat i a sobre meu. Vaig mirar enrere i amb els sentits, vaig olorar la terra mullada. 

Vaig sentir la meva respiració, vaig pensar sobre la matèria de què està feta la realitat i el desig... Sóc jo i el meu món, sóc tu amb la teva vida o potser sóc tots a la vegada?

A punt d'arribar a la tardor dels pensaments ja no busco cap treva i no puc dic res perquè el millor és no dir res.

photography: "la treva", kodak ektar 100 and text by inèrcies_

24.9.18

la darrera oportunitat

sky, cel, cielo, analogica, fotografia, paisaje, process, film

Algunes vegades, tot canvia de cop. 

Sense temps de pensar-ho, em trobo enmig d'una situació patètica. Trasbalsat pels esdeveniments, estic bocabadat esperant per on vindrà el següent cop.

Intento pensar que això, allò o el que sigui en realitat no està passant i llavors arriba el moment en què ho envio tot a la merda: a la merda la incertesa i el pànic. A la merda aquest buit quotidià i a la merda totes les disfresses.

Toca'm la mà en aquest ball dramàtic que jo tancaré els ulls; mira'm i així no sentiré el buit ancestral; parla'm a l'orella i així ja no sentiré res més que la remor de la darrera oportunitat al final de l'amor.

Però ara no vull tocar res. No vull veure res. No vull sentir res. Perquè al final del camí ja no queda gairebé res... 

Només el regal d'olorar.

photography: "Sky number 3" Kodak Ektar 100 and text by inèrcies