ausencia preocupante de lo poético. eros metafórico y realidad en el límite; mediocridad en lo cotidiano. Busco ausencias entre la fatiga y la locura.

procesos nocturnos; destrucción del yo y confusión en el todo; con todo: soledad.

aislamiento. Óxido en el corazón. Cadenas de datos 

que suenan como ángeles anunciando catástrofe:

síntoma de la ruina numérica.

un camino de arena. Herrumbre bajo mis pies. 

Quisiera despertar los vivos, recomponer convulsiones. Quisiera

crear una brisa que te susurre, como un soplo enredado en tus alas. Mientras tanto, el viento empuja un futuro que me da la espalda.

Ocasiones figuradas, apariencia de realidad.

microstructures by a confined present: apariencia de realidad, _inèrcies, 2020

your existence is...

altered

microstructures by a confined present: your existence is altered by karma, inercies_ 2020

haiku QR

                 



                 (write your haiku and click into the code)




Night; and once again,

the while I wait for you, cold wind

turns into rain.



Masaoka Shiki (1867-1902)

    





microstructures by a confined present: haiku qr, _inèrcies, 2020

true?

microstructures by a confined present: reality?, _inèrcies, 2020

reality

the water that keeps coming back

Scream
Wounded! of blood on the arm (on the)leg.

Help! Here Here
Help! Help! Crazy, I know the gun
that hurts me and I think

about the smell
of the wounded roses
in the morning.
And I see the fright
that wounds his purity.

And you always there.
And you always killing.
And you, come here

(and) forget the water
that keeps coming back.

microstructures by a confined present and the virus. The water that keeps coming back. 2020 

atzar d'ombres que passen

Quin soroll més estrany que fan avui les vespes: 

com a les persones, la calor les afecta i enganya els sentits. 

Provoca distorsions que fan pensar coses que no s’haurien de pensar, fer coses que no hauríem de fer.

La calor continua maltractant-ho tot. Sense pietat, 
desfà la matèria i la carn i tot sembla que flueix 
sense forma i cau i es deforma 
i vaig pel carrer enmig d'un immens atzar d’ombres en el terra...

Atzar d’ombres que passen pel costat...

Miro la pedra, miro l’arbre, miro el cel, 
miro la gent... Miro els vidres cercant 
una història reflectida: anhel de nit convertida 
en possibilitat, una porta oberta o qualsevol cosa.

Tot esperant la nit, les paraules han perdut 

la seva capacitat de dir. Millor el silenci, 

millor l’oblit.

Miro de reüll els vidres a veure si encara estic i, 
mentrestant, el volcà et mira i xiuxiueja paraules antigues. 

Delicioses vespes a punt de fer mal.

photography: "Limbo", Polaroid 110a modificated to shot with Fujifilm Instax Wide 800asa 

no sóc ningú

Aplego ombres i records de la teva geografia,
càbala prenyada de somnis i possibles.

Sense paraules, miro amb els teus ulls 
i sé la soledat, però no conec repòs.

Omple els meus silencis, no em despertis
aquesta tarda que gairebé ja no recordo l'empenta.

Renuncies que van abraçar fantasmes
i amagada en groc, la boira traspassada en oblit.

Sóc aquí, allà i arreu. 
Sóc ara, demà i ahir.
Sóc tu, ella i ell:
però jo no sóc ningú.

photography: "no sóc ningú" Kodak Ektar 100 and text by inèrcies_

això és un petó

Ningú sap d'on ha vingut. Ningú el coneix. Només se sap que no té passat ni futur.

Un vidre que amaga un misteri que ningú més coneix. Sé què m'agrada, sé que no m'agrada. La llista de desitjos és cada vegada més curta.

Pedres llençades contra un vidre que s'ha trencat. El foc ha anat devorant el misteri que ningú més coneix. La nit decidirà, la nit triarà. La nit protegirà els arbres que miren cap el cel. Cel que se sent observat. Cel amb trossos de vidre que només esperen el canvi de lluna.

Què volen dir aquests pensaments que venen, van i fan mal?

Amb les mans agafades, és temps de veure com cauen les fulles. Ara ningú mira com caminem per sobre dels vidres trencats.

Això és un petó, això és un petó i això és un petó. O potser és un regal?

photography: "això és un petó", kodachrome transparency and text by © inercies_ 

el secret que amaga l'alba

Nit d'insomni mirant per la finestra.

Nit en present amagat.

Nit dibuixada amb guix d'una felicitat somniada,

construïda sobre oportunitats perdudes fa temps.

L'hivern s'acaba. Vaig cap a l'entrellum 
i enmig de la penombra observo

un milió d'espelmes apagades. Potser fan homenatge

a la felicitat que vaig tastar una vegada.

Plou. Em mullo i, xop fins al moll dels ossos,

respiro aire de sorra carregat d'humitat.

Observo amb la serenor d'un vençut,

l'evidència de la meva rendició.

I potser un dia encendré un milió 

d'espelmes per retre homenatge

al secret que amaga l'alba

a una primavera que ja comença.

I like to listen to you, when you speak to me
I like to look at you, when you look at me
I like you take my hand, to avoid I lost the way
And I like to be with you, when the night comes

photography: "alba", kodak color plus 200 and text by © inercies_ 

404 Not Found

Va ser un error, per això va succeir així.

Va ser tan profund, per això aquest sentiment.

Entre boires i pèrdues, els somnis 
s'esvaeixen.

I, per damunt de tot 
la sensació intuïda d'una veu, 

la realitat escoltada d'una mirada 
quan el crepuscle comença a vomitar 
el regal de l'oblit sobre 
esquerdes de memòria.


fotografia: "error 404", and text by © inercies_

The fog

They were walking towards the dark side. One of them sang this song...

This only can be a nightmare,

a confused dream

a painful travel

without sense, without destiny.

It only could be a nightmare,

a trap without doors

where dark feelings lives

where you have all and nothing.

This vision, this confusion,

this misperception: the grey

sorrow falling on my 

shoulder: thoughts under the stars.

It only was a nigthmare,

an unwanted visitor in a one-way trip.

A nonsense map.

And lost in this dark..., the fog.

And the people around, laughing and floating, told him he has to stop drinking.

photography: "fog", kodachrome transparency and text by © inercies_