Pàgines

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris selenics. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris selenics. Mostrar tots els missatges

dijous, 17 d’octubre de 2019

from A to B



I’m proud to be part of the 13th edition of the #spaziofotocopia exhibition in collaboration with Castelnuovo Photographic Festival.

The theme, From A to B, under the artístic direction of Elisabetta Portoghese is related to the migration and displacement. The opening took place on September 20 and one week later was show at the Castelnuovo Photographic Festival. Also, the work was included in the #M magazine.

Magazzini Fotografici. Via San Giovanni in Porta, 32. Napoli.




photography: "L'hora que el sol es posa" Kodak Ektar 100 (passed to b/w) 



dimarts, 15 d’octubre de 2019

waiting for a surprise

Waiting..., waiting what...? Who knows.
Waiting a surprise?
Waiting kisses never kissed.

The need to forgive. 
You know..., I get a strange feeling about it.

Waiting about something that could be named as God.
A God that could bring some light.
Smiles? Voices? Hopes and dreams?

I have some problems to remember your face.
I only know I'm still waiting.

But, waiting about what?
Who knows..., maybe I'm in for a surprise.
A surprise about your kisses, never kissed.

photography: "help", installation in the river. Photocopy paper and wood

dijous, 4 d’abril de 2019

reduccions



the relations between analog and experimental photography. I use old film, kodachrome transparency.
i tot es podia reduir a la complexa relació entre veritat, memòria i consciència...


                                                                                                                                                                                                                                      photography: "absurd", kodachrome transparency and text by inèrcies_

dissabte, 16 de febrer de 2019

soroll en el desert


Un home intenta aixecar els braços. Sap que no es pot moure i és conscient que no pot fer res per evitar que el lloc on es troba es faci cada vegada més petit. 

L'home, clavat a terra, està nu i intenta sobreviure. Crida desesperadament. Vol fugir, perdre's en un desert sense miratges auto engañosos però resta abandonat a la deriva dels records sense poder trobar la calma

I, reduït a ombra en equilibri inestable, el silenci li recorda a cada moment la seva fragilitat, simple soroll en el desert...


photography: "dark", gelatin silver process and text by inèrcies_

dimecres, 19 de desembre de 2018

suddenly

suddenly
one day you wake up.
Suddenly,
you don't know who's next to you...

photography: "suddenly", kodak ektar 100 and text by inèrcies_

dijous, 6 de desembre de 2018

la nit més llarga...

univers, universe, cosmos,
El proper 21 de desembre, coincidint amb el solstici d'hivern, es realitzarà una acció a les 23.23 hores, l'inici de la nit més llarga...

Coordenades: Lat 41º 31' 8.3'' N Long 2º 12' 21'' E

L'acció, basada en grafies ancestrals universals relacionades amb els astres, el pas del temps i l'univers, la podreu veure als vostres navegadors en el moment en que les aplicacions de recerca topogràfica més conegudes actualitzin les seves dades.

photography: "trískel", kodachrome transparency and text by inèrcies_


dilluns, 26 de novembre de 2018

la tardor dels pensaments

La nit queia sobre la ciutat i a sobre meu. Vaig mirar enrere i amb els sentits, vaig olorar la terra mullada. 

Vaig sentir la meva respiració, vaig pensar sobre la matèria de què està feta la realitat i el desig... Sóc jo i el meu món, sóc tu amb la teva vida o potser sóc tots a la vegada?

A punt d'arribar a la tardor dels pensaments ja no busco cap treva i no puc dic res perquè el millor és no dir res.

photography: "la treva", kodak ektar 100 and text by inèrcies_

diumenge, 25 de novembre de 2018

transformations

First Transformation:
law, measures, knowledge. 
And always, the rain 
as need from a fate.

Second Transformation:
taboo as order, silence genesis...
But the nature likes to hide
when they all are present.

Everything will be all right.
Everything will be in order.
When the Third Transformation comes.

"transformations", 1/3/2017 experimental video and text by inèrcies_

dimecres, 21 de novembre de 2018

'Mbriana

Puc estar al costat teu sense que ho sàpigues: mai t'adonaràs. 

Alguns, els més vells, coneixen la meva presència i pronuncien el meu nom. Temuda i benvinguda a la vegada, em deixen una cadira, em preparen un plat calent, em regalen unes flors... i jo, protectora, que conec els camins de l'aire que acostumen a seguir les paraules abans de perdre's en el buit, sé on anar.

Tothom es gira quan es pronuncia el meu nom. Es fa el silenci, saben que hi ha coses amb les quals és millor no jugar. 

Gairebé una abstracció, no hi ha cap possibilitat que ningú em comprengui. Sóc afirmació sense definició, alè ancestral del què només queda una cosa: el meu nom, paraula perduda en un viatge que no tornarà a ser. 

Els dies han passat massa de pressa; la mort només és una equivocació.

Hi ha una llegenda napolitana que parla de la bella 'Mbriana com a protectora de les llars. En contraposició, hi ha la llegenda de Munaciello com esperit irascible. Encara avui dia, hi ha gent que creu en la seva existència, els saluden en veu alta quan entren a les seves llars, els hi deixen una cadira lliure, un plat, un ram de flors..., tractant-los com si fossin de la seva família.

photography: "'Mbriana", kodacrhome transparency and text by inèrcies_

divendres, 12 d’octubre de 2018

no sóc ningú

confusion, literary, landscape, experimental,

Aplego ombres i records de la teva geografia,
càbala prenyada de somnis i possibles.

Sense paraules, miro amb els teus ulls 
i sé la soledat, però no conec repòs.

Omple els meus silencis, no em despertis
aquesta tarda que gairebé ja no recordo l'empenta.

Renuncies que van abraçar fantasmes
i amagada en groc, la boira traspassada en oblit.

Sóc aquí, allà i arreu. 
Sóc ara, demà i ahir.
Sóc tu, ella i ell:
però jo no sóc ningú.

photography: "no sóc ningú" Kodak Ektar 100 and text by inèrcies_

dilluns, 24 de setembre de 2018

la darrera oportunitat

sky, cel, cielo, analogica, fotografia, paisaje, process, film

Algunes vegades, tot canvia de cop. 

Sense temps de pensar-ho, em trobo enmig d'una situació patètica. Trasbalsat pels esdeveniments, estic bocabadat esperant per on vindrà el següent cop.

Intento pensar que això, allò o el que sigui en realitat no està passant i llavors arriba el moment en què ho envio tot a la merda: a la merda la incertesa i el pànic. A la merda aquest buit quotidià i a la merda totes les disfresses.

Toca'm la mà en aquest ball dramàtic que jo tancaré els ulls; mira'm i així no sentiré el buit ancestral; parla'm a l'orella i així ja no sentiré res més que la remor de la darrera oportunitat al final de l'amor.

Però ara no vull tocar res. No vull veure res. No vull sentir res. Perquè al final del camí ja no queda gairebé res... 

Només el regal d'olorar.

photography: "Sky number 3" Kodak Ektar 100 and text by inèrcies





dimecres, 22 d’agost de 2018

ombra en la llum

Catacombe delle Fontanelle, napoli, nàpols, napoles, naples
Va mirar cap al cel. L'ombra dibuixava constel·lacions impossibles. Consol.

Ciutat, ella, solitud. Escombraries acumulades per les cantonades. Finestres amb famílies al voltant de la televisió. Miratges.

Records de carrers sense asfaltar plens de forats per jugar a bales: misèria compartida amb herois de pel.licula d'indis. Insectes que es movien de pressa. Geografies prou conegudes. Fantasmes en penombra...

Ombra en la llum, passatgers sota l'univers impassible.

photography: "Ombra en la llum" Catacombe delle Fontanelle, Napoli. Kodak Ektar 100 and text by inèrcies

dijous, 2 d’agost de 2018

un milió d'insectes


Avorrida, mirava el mòbil amb aire indiferent. Feia molts dies que no es podia concentrar. Res del que feia li interessava. 

Podia veure com els insectes buscaven el contacte amb la gent aquella nit de pluja on tot brillava d'una manera especial. Les coses semblaven noves sota aquella finíssima capa líquida, camuflatge viscós aliè a la nostra espècie.

Feia temps que intentava dormir però era impossible. Per enèsima vegada va tornar a mirar el telèfon: res méa que la crueltat materialitzada en tecnologia indiferent. Va pensar si hi havia algú que la pogués ajudar a treure's de sobre aquella humitat.

Quan va veure que l'obscuritat se n'anava, li va semblar que era testimoni del somni d'un record però malgrat que el sol començava a brillar encara hi havia molt gris a la ciutat que intentava despertar-se completament. 

Alhora, sonaven els sorolls de sempre que sortia de darrere dels vidres trencats de sempre per on havia entrat la pluja. 

Notava la presència d'un milió d'ànimes darrere les finestres que, com espies de la voluntat transformada en el santuari humit d'un milió d'insectes, en aquell dia que s'apropava, pensaven si algú els podria ajudar a oblidar aquella obscuritat esgarrapada i hostil.

photography: Raw. Kodak Color Plus 200 and text by inèrcies

dissabte, 21 de juliol de 2018

through the desert


I'm trying to rest, but I can't sleep. This kind of things happens before a trip: the uncertainty of the future that approaches, decisions to be taken, the path to follow...

I only know it's time to begin, feel the wind in face, look how the footprints are erased, breaking all possibilities to find the way back.

It's time to look from the other side of the window, looking at the reflection how I walk away with no bags or anything to cross the desert. I must go, but I know only a crazy person would do a travel like this in the evening. 

Where goes the darkness when the sun rises in the morning?


photography: "about", kodachrome transparency and text by © inercies_ 




diumenge, 6 de maig de 2018

la brúixola


Aquell aire calent m'estava fent fàstic. 

Semblava un aire ja respirat, que havia passat per altres pulmons: aire llençat, usat.

Suava i la roba se m'enganxava a la pell com en aquell moment se m'enganxava tot. L'escalfor m'irritava i em treia de polleguera. Tot plegat em produïa un cansament enorme, absurd: una ferida oberta, líquida d'aigua.

Un home tirava d'alguna cosa.
Algú arrossegava alguna cosa.
i altres portaven alguna cosa a sobre.
Carregaven llum a l'ombra. Fugaç:
remor de passos. 

Cartografies impossibles sense sentit que miraves i remiraves sense trobar cap nord perquè no hi havia cap nord per buscar, ni cap senyal per orientar-te.

El gat es movia lentament.
Els insectes hipnotitzats,
i els grills cantaven, xops d'humitat.    
Lloant la llum artificial, sense sentit: 
brúixola d'alguns.

photography: "nocturn 3", instax paper on polaroid 110a modified and text by © inercies_ 

dijous, 1 de març de 2018

tothom absent


Tothom absent. Milions i milions de rostres il.luminats des de sota. Concentrats, no els interessa el que pensi o pugui arribar a pensar el que tenen al costat. Fan la mateixa ruta incerta i erràtica de sempre, pelats de fred sota la nit que s'acosta.

Mai facis una aposta contra la natura. Ella sempre fa trampes que mai veus ni venir. Experta en antics artificis, li importa una merda el que sigui o no sigui just. Només s'interessa per l'equilibri entre el que està quiet i el que es mou; entre el que està fred i està calent o el que està viu i que després estarà mort.

Gelat en la nit que ja ha arribat, cerco refugi en un portal.

Com m'agradaria que aquest lloc també pogués protegir-me d'aquesta sensació i buscar la calma necessària per trobar matisos en això que entre tots anomenem realitat: la solució a l'equació que anomenem seny.

Neva sobre les cadires buides. Neva sobre el descampat i neva sobre l'arbre sec que fa molt temps que està completament gelat esperant que passi la nit.

Dibuixo sobre la neu morta una natura barroca, carregada, suggestiva i simètrica: quelcom gairebé perfecte com una pel.lícula de Greenaway o alguna cosa semblant.

La meva gossa em mira fixament, sembla entreveure estranyes coreografies en el meu pensament o potser només busca la infinita diferència entre fer i ser.

photography: "behind", kodachrome transparency and text by © inercies_ 


dimecres, 14 de febrer de 2018

la festa


La festa estava a punt d'acabar i alguns dels convidats ja marxaven. Altres encara estaven nus tirats per terra en postures complicades. Potser no trobaven la sortida o no la volien buscar perquè els hi era igual.

Ja encenien les llums i els cossos començaven a bellugar-se. Rèptils que es movien una mica, a poc a poc, latents: càmera lenta dels culpables que intentaven dissimular?

Tot era una enorme i colossal broma: cansament desorientat que buscava un culpable.

I ell volia tornar al principi. Havia de reduir al més bàsic aquella bogeria i passar flotant per sobre d'aquella merda. Però no trobava la solució i no se'n sortia del tot d'aquella situació que l'ofegava i li feia aixecar-se amb ganes de cridar.

I veia com s'apropava la nit sabent com sabia que no podria dormir.

I que arribaria la nit pesada i densa que mai l'ajudaria a sortir d'aquell desassossec.

Llavors, la festa es va acabar. 

Estava ben segur que aquella nit el faria pagar cara la son que el procurava acumular cansaments.

photography: "landscape", kodachrome transparency and text by © inercies_ 

diumenge, 28 de gener de 2018

no, no, no..., 
no!
no,
no, no no, no..., no!
no, no, no, no, no, no, no...
sí!

photography "landscape", kodachrome coloured transparency and antipoema © inercies_


dijous, 25 de gener de 2018

factory


Des del lloc on s’havia refugiat veia passar els núvols. Tenia la sensació que aquells volums abstractes buscaven un sentit als seus problemes. Havia de tenir un sentit.

Per això, va passar hores estudiant-los: el seu inici, semblant a un rostre. Després, el desenvolupament d’aquella forma de vida que anava flotant per sobre de la gent i que buscava la forma definitiva, perfecta. I el final, quan aquella boira s’assemblava a una rentadora, un telèfon o qualsevol cosa.

Finalment, va adonar-se que aquell assumpte no aportava res, que no era allà on havia de buscar respostes i que, evidentment, era una pèrdua de temps.


Perquè els núvols continuarien passant, indiferents a les seves reflexions i la gent continuaria caminant, indiferents a la seva vida i els seus sentits.

photography "Glass Factory", kodak 400 coloured photography and text © inercies_

dilluns, 8 de gener de 2018

la primera vegada


He mirat aquesta fotografia
com qui mira distret on acaba el mar.
I m’he preguntat moltes vegades si aquesta ombra
és del propietari de la memòria de la primera vegada.

Penso si val la pena dir paraules
que no aconsegueixen descriure res.
Penso si puc arribar a definir el silenci
que fa inútils paraules mai dites.

La història d’aquell joc de nit que en realitat
va ser un accident dels sentits.
Que potser només arriba a ser una ferida
dissecada i viscosa de quan tot era nou.

Ningú em tornarà a dir el que llavors no vaig dir.
Ningú em salvarà ara que tots som culpables.

I sé que he silenciat molts anys
aquella primera vegada.
I que he somniat moltes vegades amb aquells tres dies

plens de boira i pluja.

photography "rejected", polaroid sx-70 and text © inercies_