29.1.19

really, people don't change...

En el fondo, las personas no cambian... Y mañana, la niebla lo cubrirá todo.

photography: "really, people don't change", kodachrome transparency and text by inèrcies_

22.12.18

solstici d'hivern

La gent mira el mòbil tota l'estona: evidentment, ningú sap què farà després. Mentrestant, la llum que es reflecteix als seus rostres els regala una aparença d'il·lusió.

Ningú sap què passarà: tothom s'amaga darrere tanques de filferro i, com un ramat de bèsties, es recolzen els uns als altres. 

Ningú s'adona que sota l'influencia de l'enorme lluna plena estan buscant el seu propi nord; rebutgen el que no coneixen. Una merda de música de fons es barreja amb la discreció dels auriculars. 

He sortit de la ciutat. Puc entreveure un miserable raig de llum que m'il·lumina el camí i em permet continuar endavant. 

És de nit i fa fred: no m'importa. Sembla que tot consisteix a esperar, tot és esperar...

Tant de bo plogués tota la nit.

I si m'haguessis dit com eres, t'hauria tancat la porta...

photography: intervenció relacionada amb el solstici d'hivern realitzada a les 22.23h. Cada línia, de 17 metres de llarg, marca els punts cardinals magnètics. Text d'inèrcies_

19.12.18

suddenly

suddenly
one day you wake up.
Suddenly,
you don't know who's next to you...

photography: "suddenly", kodak ektar 100 and text by inèrcies_

6.12.18

la nit més llarga...

univers, universe, cosmos,
El proper 21 de desembre, coincidint amb el solstici d'hivern, es realitzarà una acció a les 23.23 hores, l'inici de la nit més llarga...

Coordenades: Lat 41º 31' 8.3'' N Long 2º 12' 21'' E

L'acció, basada en grafies ancestrals universals relacionades amb els astres, el pas del temps i l'univers, la podreu veure als vostres navegadors en el moment en que les aplicacions de recerca topogràfica més conegudes actualitzin les seves dades.

photography: "trískel", kodachrome transparency and text by inèrcies_


26.11.18

la tardor dels pensaments

La nit queia sobre la ciutat i a sobre meu. Vaig mirar enrere i amb els sentits, vaig olorar la terra mullada. 

Vaig sentir la meva respiració, vaig pensar sobre la matèria de què està feta la realitat i el desig... Sóc jo i el meu món, sóc tu amb la teva vida o potser sóc tots a la vegada?

A punt d'arribar a la tardor dels pensaments ja no busco cap treva i no puc dic res perquè el millor és no dir res.

photography: "la treva", kodak ektar 100 and text by inèrcies_