diumenge, 11 d’agost de 2019

atzar d'ombres que passen

atzar, ombres, film, frame, gelatin, impossible, instax wide,


Quin soroll més estrany que fan avui les vespes: 
com a les persones, la calor les afecta i enganya els sentits. 

Provoca distorsions que fan pensar coses que no s’haurien de pensar, fer coses que no hauríem de fer.

La calor continua maltractant-ho tot. Sense pietat, 
desfà la matèria i la carn i tot sembla que flueix 
sense forma i cau i es deforma 
i vaig pel carrer enmig d'un immens atzar d’ombres en el terra...

Atzar d’ombres que passen pel costat...
Miro la pedra, miro l’arbre, miro el cel, 
miro la gent... Miro els vidres cercant 
una història reflectida: anhel de nit convertida 
en possibilitat, una porta oberta o qualsevol cosa.

Tot esperant la nit, les paraules han perdut 
la seva capacitat de dir. Millor el silenci, 
millor l’oblit.

Miro de reüll els vidres a veure si encara estic i, 
mentrestant, el volcà et mira i xiuxiueja paraules antigues. 

Delicioses vespes a punt de fer mal.

photography: "Limbo", Polaroid 110a modificated to shot with Fujifilm Instax Wide 800asa 

dijous, 4 d’abril de 2019

reduccions



the relations between analog and experimental photography. I use old film, kodachrome transparency.
i tot es podia reduir a la complexa relació entre veritat, memòria i consciència...


                                                                                                                                                                                                                                      photography: "absurd", kodachrome transparency and text by inèrcies_

dissabte, 16 de febrer de 2019

soroll en el desert


Un home intenta aixecar els braços. Sap que no es pot moure i és conscient que no pot fer res per evitar que el lloc on es troba es faci cada vegada més petit. 

L'home, clavat a terra, està nu i intenta sobreviure. Crida desesperadament. Vol fugir, perdre's en un desert sense miratges auto engañosos però resta abandonat a la deriva dels records sense poder trobar la calma

I, reduït a ombra en equilibri inestable, el silenci li recorda a cada moment la seva fragilitat, simple soroll en el desert...


photography: "dark", gelatin silver process and text by inèrcies_

dimarts, 29 de gener de 2019

really, people don't change...

En el fondo, las personas no cambian... Y mañana, la niebla lo cubrirá todo.

photography: "really, people don't change", kodachrome transparency and text by inèrcies_

dissabte, 22 de desembre de 2018

solstici d'hivern

La gent mira el mòbil tota l'estona: evidentment, ningú sap què farà després. Mentrestant, la llum que es reflecteix als seus rostres els regala una aparença d'il·lusió.

Ningú sap què passarà: tothom s'amaga darrere tanques de filferro i, com un ramat de bèsties, es recolzen els uns als altres. 

Ningú s'adona que sota l'influencia de l'enorme lluna plena estan buscant el seu propi nord; rebutgen el que no coneixen. Una merda de música de fons es barreja amb la discreció dels auriculars. 

He sortit de la ciutat. Puc entreveure un miserable raig de llum que m'il·lumina el camí i em permet continuar endavant. 

És de nit i fa fred: no m'importa. Sembla que tot consisteix a esperar, tot és esperar...

Tant de bo plogués tota la nit.

I si m'haguessis dit com eres, t'hauria tancat la porta...

photography: intervenció relacionada amb el solstici d'hivern realitzada a les 22.23h. Cada línia, de 17 metres de llarg, marca els punts cardinals magnètics. Text d'inèrcies_