Nit en present amagat.
Nit dibuixada amb guix d'una
felicitat somniada,
construïda sobre oportunitats
perdudes fa temps.
L'hivern s'acaba. Vaig cap a l'entrellum
i enmig de la penombra observo
i enmig de la penombra observo
un milió d'espelmes apagades. Potser fan homenatge
a la felicitat que vaig tastar una vegada.
Plou. Em mullo i, xop
fins al moll dels ossos,
respiro aire de sorra carregat
d'humitat.
Observo amb la serenor
d'un vençut,
l'evidència de la meva
rendició.
I potser un dia encendré un milió
d'espelmes per retre
homenatge
al secret que amaga l'alba
a una primavera que ja comença.
I
like to listen to you, when you speak to me
I like to look at you, when you look at me
I like you take my hand, to avoid I lost the way
And I like to be with you, when the night comes
photography: "alba", kodak color plus 200 and text by © inercies_
I like to look at you, when you look at me
I like you take my hand, to avoid I lost the way
And I like to be with you, when the night comes
photography: "alba", kodak color plus 200 and text by © inercies_