Ningú sap d'on ha vingut. Ningú el coneix. Només se sap que no té passat ni futur.
Un vidre que amaga un misteri que ningú més coneix. Sé què m'agrada, sé que no m'agrada. La llista de desitjos és cada vegada més curta.
Pedres llençades contra un vidre que s'ha trencat. El foc ha anat devorant el misteri que ningú més coneix. La nit decidirà, la nit triarà. La nit protegirà els arbres que miren cap el cel. Cel que se sent observat. Cel amb trossos de vidre que només esperen el canvi de lluna.
Què volen dir aquests pensaments que venen, van i fan mal?
Amb les mans agafades, és temps de veure com cauen les fulles. Ara ningú mira com caminem per sobre dels vidres trencats.
Això és un petó, això és un petó i això és un petó. O potser és un regal?
photography: "això és un petó", kodachrome transparency and text by © inercies_