22.12.18

solstici d'hivern

La gent mira el mòbil tota l'estona: evidentment, ningú sap què farà després. Mentrestant, la llum que es reflecteix als seus rostres els regala una aparença d'il·lusió.

Ningú sap què passarà: tothom s'amaga darrere tanques de filferro i, com un ramat de bèsties, es recolzen els uns als altres. 

Ningú s'adona que sota l'influencia de l'enorme lluna plena estan buscant el seu propi nord; rebutgen el que no coneixen. Una merda de música de fons es barreja amb la discreció dels auriculars. 

He sortit de la ciutat. Puc entreveure un miserable raig de llum que m'il·lumina el camí i em permet continuar endavant. 

És de nit i fa fred: no m'importa. Sembla que tot consisteix a esperar, tot és esperar...

Tant de bo plogués tota la nit.

I si m'haguessis dit com eres, t'hauria tancat la porta...

photography: intervenció relacionada amb el solstici d'hivern realitzada a les 22.23h. Cada línia, de 17 metres de llarg, marca els punts cardinals magnètics. Text d'inèrcies_