pandemia

(tocar cualquier palabra)

un sueño que has tenido una noche de insomnio

un recuerdo lejano de cuando eras pequeño

un olor a tierra mojada después de la lluvia

un reflejo en un charco

un haiku hermoso

un número de teléfono medio borrado

un secreto 

un acertijo interesante

un arma letal

un presente distópico

un detalle, un regalo

un misterio insoportable

un instante que ya casi he olvidado

un pasado remoto

un ruido intenso, doloroso

un humo que lo tapa todo, como la niebla

un susurro al oído 

un viento que lo barre todo

un acantilado peligroso

un fuego en el alma

un tiempo del pasado

un instante de felicidad

un dolor intenso

un grito del corazón

un estado mental

un alma atormentada

un pensamiento pasajero

un desasosiego solitario

un rastro de huellas que no volverán



microstructures by a confined present: the virus, 2020 

veig una illa

Veig una illa enmig del mar. Està allà davant i sembla molt a prop però no n'estic segur. La veig, però no puc arribar.

La seva presència sembla potenciar el meu aïllament. És la possibilitat que no serà però que em trasbalsa i m'inquieta. És la representació material de la incertesa que em fa cercar la seguretat d'un impossible arriscat.

Potser si no veiés aquell maleït tros de pedra...

Aquí allà, paranys del destí.

La brisa d'aquesta tarda de desembre aixeca la pols en aquesta riba on la veritat és una qüestió d'altaveus.

photography "island", kodachrome transparency and text © inercies_