Anàvem flotant, flotant, flotant..., quan la màquina
va començar a fallar. Aquella màquina que no havia fallat mai ara que l’havíem
mogut una mica va començar a trontollar per tot arreu.
Estàvem preocupats perquè el soroll que feia es podia
escoltar a galàxies de distància i com que el que no volíem en aquelles circumstàncies
era cridar l'atenció, la vam amagar dins d'un cràter i vam començar a debatre
que podríem fer si aquella mala pècora s'aturava de debò.
Depeníem gairebé completament de la màquina: ens feia
el menjar, ens proporcionava imatges meravelloses; tenia gravats els nostres
records i a més, permetia emetre missatges als que anaven endarrerits: aquells
que havien perdut la capacitat de flotar, que encara no havien arribat i que
s'arrossegaven enrere, petits a la llunyania, formigues a l'horitzó incert.
-És que som espirituals però ens podem morir de gana,
que tenim necessitats, collons! -Va dir un
-És que ja no es fan les coses com abans! -Va dir
altre
-Així no podem continuar...
Va escampar-se la incertesa entre els espirituals: no
sabíem què fer sense aquella màquina ens feia sentir-nos bé, procurava el
nostre benestar, ens feia somniar i era l’últim que ens lligava al lloc d’on
veníem. Estàvem a punt de perdre la il.lusió en aquell lloc sense passat ni futur.
Els més vells continuaven debatent.
El grup es va reagrupar al cràter i mentre que estàvem
en cercle observant aquell interminable debat mental, uns nens jugaven
despreocupats a futbol i en un moment donat, un d'ells va xutar la pilota amb
força i va anar a parar dins de la maleïda màquina.
Allò era el que li faltava a la mala pècora que va
deixar de funcionar en mig de l'astorament general. Tothom va mirar el noi que
va fugir cames ajudeu-me i va amagar-se dins de la màquina que de cop, va
començar a funcionar.
En mig de la incredulitat general, aquell nen va
sortir amb la seva pilota i una llauna de cervesa que travava el mecanisme.
Flotant, flotant, flotant..., perduts en aquell lloc sense passat ni futur, la màquina va començar a
funcionar de nou.
fotografia: "voyage", kodachrome transparency and text by © inercies_