Aplego ombres i records de la teva geografia,
càbala prenyada de somnis i possibles.
Sense paraules, miro amb els teus ulls
i sé la soledat, però no conec repòs.
Omple els meus silencis, no em despertis
aquesta tarda que gairebé ja no recordo l'empenta.
Renuncies que van abraçar fantasmes
i amagada en groc, la boira traspassada en oblit.
Sóc aquí, allà i arreu.
Sóc ara, demà i ahir.
Sóc tu, ella i ell:
però jo no sóc ningú.
photography: "no sóc ningú" Kodak Ektar 100 and text by inèrcies_