29.10.18

miro, oloro i em transformo

Miro, oloro i em transformo

en silencis. Somnis, canvis 
subtils: res no es renova.

Tranquil·litats de la memòria. Inèrcies
per no dir res. Demències
que amaguen el que ja no vol dir ningú.

I ja no toco, escolto ni busco
cap senyal: segurament només serà 
la ferida disfressada de rutina.

photography: "walking home", impossible b/w film for SX-70 and text by inèrcies_