solstici d'hivern

La gent mira el mòbil tota l'estona: evidentment, ningú sap què farà després. Mentrestant, la llum que es reflecteix als seus rostres els regala una aparença d'il·lusió.

Ningú sap què passarà: tothom s'amaga darrere tanques de filferro i, com un ramat de bèsties, es recolzen els uns als altres. 

Ningú s'adona que sota l'influencia de l'enorme lluna plena estan buscant el seu propi nord; rebutgen el que no coneixen. Una merda de música de fons es barreja amb la discreció dels auriculars. 

He sortit de la ciutat. Puc entreveure un miserable raig de llum que m'il·lumina el camí i em permet continuar endavant. 

És de nit i fa fred: no m'importa. Sembla que tot consisteix a esperar, tot és esperar...

Tant de bo plogués tota la nit.

I si m'haguessis dit com eres, t'hauria tancat la porta...

photography: intervenció relacionada amb el solstici d'hivern realitzada a les 22.23h. Cada línia, de 17 metres de llarg, marca els punts cardinals magnètics. Text d'inèrcies_

la nit més llarga...

El proper 21 de desembre, coincidint amb el solstici d'hivern, es realitzarà una acció a les 23.23 hores, l'inici de la nit més llarga...

Coordenades: Lat 41º 31' 8.3'' N Long 2º 12' 21'' E

L'acció, basada en grafies ancestrals universals relacionades amb els astres, el pas del temps i l'univers, la podreu veure als vostres navegadors en el moment en que les aplicacions de recerca topogràfica més conegudes actualitzin les seves dades.

photography: "trískel", kodachrome transparency and text by inèrcies_

la gent fuig

Veig la gent com fuig tan lluny com els hi és possible.

L'obscuritat s'apropa. Tothom mira al voltant sense veure res perquè no hi ha res per mirar.

Les paraules amb prou feina poden dir el que volen dir. L'anormalitat s'ha instal·lat en el que abans possiblement era considerat normal.   

Inspiro-expiro-inspiro-expiro-inspiro-expiro i així tota l'estona en un rollo cíclic que ajuda a mantenir un cert ordre en el pensament autònom del cap que bull.

I crec que algun dia podré arribar a fer la troballa que em canviï la vida, un esdeveniment inusual que em tranquil·litzi definitivament i que m'estalviï haver de fugir i córrer.

Però les paraules ja no diuen el que volen dir.

I lluitant contra els meus dimonis, intento fugir per trobar un refugi de llum en aquesta obscuritat... 

photography "la gent fuig", Kodak Color Plus 200 and text © inercies_