Quin soroll més estrany que fan avui les
vespes:
com a les persones, la calor les
afecta i enganya els sentits.
Provoca distorsions
que fan pensar coses que no s’haurien de pensar, fer coses que no hauríem de fer.
La calor continua maltractant-ho tot. Sense
pietat,
desfà la matèria i la carn i tot sembla que
flueix
sense forma i cau i es deforma
i vaig pel
carrer enmig d'un immens atzar d’ombres en el terra...
Atzar d’ombres que passen pel costat...
Miro la pedra, miro l’arbre, miro el cel,
miro la
gent... Miro els vidres cercant
una història reflectida: anhel de nit convertida
en possibilitat, una porta oberta o qualsevol cosa.
Tot esperant la nit, les paraules han perdut
la seva capacitat de dir. Millor el silenci,
millor l’oblit.
Miro de reüll els vidres a veure si encara estic i,
mentrestant, el
volcà et mira i xiuxiueja paraules antigues.
Delicioses vespes a punt de fer mal.
photography: "Limbo", Polaroid 110a modificated to shot with Fujifilm Instax Wide 800asa